INTRODUCCIÓ ÀMPLIA

Posem a les mans del lector aquest 'Diccionari de Parònims de la Llengua Catalana' com a una primícia dins aquest sector de la lingüística catalana.1 La presentem com una modesta contribució, un gra de sorra amb vista a un major i més profund coneixement de la llengua catalana per part de tots aquells qui hi tenen un interès de base.

QUÈ S'ENTÉN PER 'PARÒNIM'

Conscient que l'usuari mitjà d'aquest Diccionari estarà interessat més per poder tenir al seu davant llistes concretes de parònims que no pas en els aspectes teòrics del fenomen paronímic, he deixat per a l'Apèndix F la meva aportació a aquest camp concret de la lingüística catalana.

CONSIDERACIÓ BÀSICA

El present Diccionari està concebut des de l'òptica de la posició del fet paronímic dins el mot, o sigui si el fenomen paronímic se situa a començ de mot, enmig de mot o bé a la fi del mot.

En la parella ara f i adv / era f, el fenomen paronímic és situat a començ de mot (notació [a- / e-]). En la parella avatar m / avetar m, el fenomen se situa enmig de mot (notació [-a- / -e-]). I en la parella mara m / mare f es troba situat a fi de mot (notació [-a / -e]).

Aquest criteri és el que marca els grans blocs o capítols del Diccionari.

COM S'ESTRUCTURA L'OBRA

1. ELS GRANS BLOCS

El Diccionari s'estructura en quatre grans capítols, sis Apèndixs i un Índex final, tot plegat precedit d'aquesta Introducció i clos per unes consideracions sobre el fet paronímic en català.

El capítol 1, de títol POSICIÓ INICIAL, ofereix els grups formats de mots que presenten el fenomen paronímic al començ del mot: fetge m / petge m (notació [f- / p-]).

1L'any 1988 l'editorial Barcanova va publicar, dins la col·lecció "Educació", el 'Diccionari d'Homònims i Parònims de la Llengua Catalana', de Joana Raspall i Joanola i Joan Martí i Castell. Prologat pel filòleg Germà Colón, va ser en aquell moment una obra pionera. L'ISBN és el 84-7533-433-4.

Cal esmentar ací que la notació [ x +] (on x indica una lletra concreta, no pas necessàriament una ics) vol dir que el grup presenta mots la diferència entre els quals és que un porta l'element x avantposat a l'altre: abordar v / bordar v (notació [ a +]).

El capítol 2, intitulat POSICIÓ INICIAL-MEDIAL, presenta els grups formats per mots que presenten el fenomen a començ de mot i alhora enmig de mot: tallarina f / tellerina f. La notació en aquest cas és [ -a- ... -a- / -e- ...-e-...].

El capítol 3, de títol POSICIÓ MEDIAL, ofereix els grups formats de mots que presenten el fenomen paronímic al mig del mot, o sia ni en posició inicial ni en posició final: abusar v / abrusar v (notació [-b- / -br-]).

El capítol 4, de títol POSICIÓ FINAL, mostra els grups formats pels mots que presenten el fenomen paronímic a la fi del mot: reverend adj / reverent adj (notació [-nd / -nt]).

L'Apèndix A, intitulat EXISTEIX EN AGUT-PLA, ofereix les parelles que la realitat de la nostra llengua presenta en la doble versió de mot agut i de mot pla: enemic m / enèmic adj.

L'Apèndix B, de títol EXISTEIX EN PLA-ESDRÚIXOL, presenta les parelles que la realitat de la nostra llengua té en la doble versió de mot pla i de mot esdrúixol: passera f / pàssera f.

L'Apèndix C, de títol EXISTEIX EN AGUT-ESDRÚIXOL, dóna les parelles que la realitat de la nostra llengua té en la doble versió de mot agut i de mot esdrúixol: parroquià m i adj / parròquia f.

L'Apèndix D, de títol EXISTEIX EN AGUT-PLA-ESDRÚIXOL, ofereix els trios que la realitat de la nostra llengua forneix en la triple versió de mot agut, de mot pla i de mot esdrúixol: ambrosià adj / ambrosia f / ambròsia f.

L'Apèndix E, intitulat ES DIFERENCIEN PER LA DIÈRESI, ofereix les parelles que la realitat de la nostra llengua té en la doble versió de mot sense dièresi i mot amb dièresi: taulejar v / taülejar v.

En l'Apèndix F es fan unes consideracions entorn del fenomen de la paronímia en català.

2. ELS GRUPS

L'obra ofereix al lector 252 grups paronímics. Un grup és un conjunt de mots que responen a una determinada característica. Per exemple, el mots que són iguals en tot llevat que un porta -l- al mig allà on l'altre hi porta -ll- (posem per cas pala f / palla f) conformen el grup nº 76 medial, el nucli del qual és [-l- / -ll-].

Una pregunta lògica que es farà qualsevol usuari és si el Diccionari és una obra exhaustiva, si hi pot trobar qualsevol tipus de paronímia existent en la llengua catalana.

La resposta és negativa. Vol dir, doncs, que en la llengua catalana existeixen altres parònims que els que ofereix el Diccionari.2

Però sí que s'ofereixen aquella mena de parònims que, diríem, són més notables, més abundosos, més típics o, també, que s'ha considerat que tenen més utilitat en casos, per exemple, com el dels professionals logopedes.

Cada grup té assignat un número d'ordre consecutiu começant per l'1. I sota el títol descriptiu del contingut del grup hi van les parelles o tirallongues parònimes que s'han pres en consideració.

Tornem a recordar que la part essencial dels capçals o títols dels grups, la que figura entre claudàtors [...], va ordenada segons l'ordre alfabètic del primer membre: [flo- / fol-], no pas [fol- / flo-].

3. GRUP GENÈRIC I GRUP ESPECÍFIC

Prenguem la parella far m / par m. Pertany al grup [f- / p-] inicial. Fixem-nos ara en la parella frec m / prec m: també pertany al grup [f- / p-] inicial. Però ha semblat del tot convenient presentar en un grup distint els mots d'inicial fr- / pr- perquè aquesta distinció pot ser útil en aplicacions diverses, com és ara el món de la logopèdia.

Tenim, doncs, que [f- / p-] és el grup genèric mentre que [fr- / pr-] és el grup específic.

Tots els mots que conformen el grup específic pertanyen també al genèric corresponent, però tenen una particularitat especifica que ha fet aconsellable llistar-los en un grup a part, autònom, específic.

Tant en aquest cas com en d'altres d'anàlegs, una Nota, situada just sota la capçalera del grup genèric, remet al grup específic corresponent.

2Els qui estiguin interessats a aprofundir en aquest tema poden consultar Gran Diccionari de Parònims de la Llengua Catalana.

4. LES ENTRADES

Cadascuna de les entrades del Diccionari consta de quatre parts.

En primer lloc va, en negreta, el mot que és el primer membre de la parella; el segueix immediatament la seva categoria gramatical (en abreujat). Acabat, ve la definició o descripció del concepte del mot. Es a dir el seu significat, la seva accepció. Finalment es dóna un exemple concret d'ús del mot.

Si un mot té més d'una accepció, les diferents accepcions van separades per punt-i-coma [;]. Cal ací deixar constància que, en general, no s'han pres pas en consideració totes les accepcions que es poden trobar en un Diccionari General (tipus DIEC o DIGEC). Se n'han pres només unes poques: generalment una, algun cop dues i de tant en tant tres. Rares vegades se'n donen quatre.

Finalment es dóna un exemple concret d'ús del mot, exemple que es presenta en cursiva i que en general es limita i respon a una sola de les accepcions que precedeixen. Dins l'exemple, el mot parònim protagonista va en negreta.

Acabat ve l'altre mot, el segon membre de la parella, que va plantejat igual que el primer.

La parella parònima va separada de la parella següent per un espai en blanc un xic més ampli que el que separa un membre de la parella de l'altre membre de la mateixa parella.

En uns pocs casos, el grup presenta no parelles sinó una tirallonga de parònims.

5. L'INDEX INICIAL

L'Index inicial és, com en qualsevol obra, l'Index General del contingut del Diccionari. Ofereix, en ordre alfabètic, les capçaleres dels diversos grups alhora que assenyala al lector la pàgina on es troba cada grup.

6. L'ÍNDEX ALFABÈTIC FINAL

L'Índex alfabètic final té per objectiu informar de si un determinat mot ha estat contemplat i integrat en el Diccionari o no. Si figura a l'Índex vol dir que ha estat tingut en compte; si no hi figura, significa que no ha estat pres en consideració.

La paraula xucla, per exemple, hi figura, mentre que la paraula xusma no hi figura. Vol dir que xucla ha estat pres en consideració (en tant que oposat a xuclà), mentre que el mot xusma no hi ha tingut entrada.

Aquest Index pot ser ben interessant tant per a l'usuari general com per als estrangers que aprenen català i que a un moment donat volen o necessiten saber si tal mot o tal altre es pot confondre o prendre fàcilment per un altre de ben semblant (coral / corral o caça / cassa).

MANEIG DEL DICCIONARI

Amb vista a un maneig òptim del Diccionari cal seguir i guiar-se pels següents criteris:

1. En primeríssim lloc cal tenir ben clar què és el que hom busca, per quina mena de paraules hom s'interessa.

Si hom busca mots parònims que un comenci per la consonant b mentre que l'altre comenci per la consonant p, és clar que la cosa se centra en l'inici del mot: bar / par o barra / parra. La notació de la capçalera del grup en aquest cas és [b- / p-]: primer va la lletra i acabat ve el guió. Aquest guió representa la resta de lletres que conformen el mot.

Si l'interès rau a trobar parònims on allà un té una ela [l] enmig de mot l'altre hi tingui una ela geminada [l·l] (com ara en alè m / al·lè m ) tindrem el fet paronímic situat enmig de mot. La notació en aquest cas és de tipus [-l- / -l·l-]: un guió davant i un guió darrera de la lletra (o del dígraf).

Si, per contra, hom s'interessa per mots acabats l'un en -a i l'altre en -e (com ara cabra f / cabre v) llavors tenim el fet paronímic a fi de mot. La notació en aquest cas és de tipus [-a / -e]: el guió va primer i la lletra o lletres vénen després.

2. Un cop es té clara la posició del fet paronímic dins del mot, cal posar en ordre alfabètic els dos elements diferencials. Si ara ens convé trobar parelles de tipus [-t- / -d-] medial (com per exemple en lletó / lledó) és imprescindible posarho primer en ordre alfabètic: [-d- / -t-] atès que el Diccionari ofereix [-d- / -t-] com a capçalera o títol del grup, no pas [-t- / -d-].

3. El mateix criteri és vàlid per al cas que els elements constin de més d'una lletra. Si volem parònims on allà on un hi té -pr- l'altre hi tingui -br- (com a copra / cobra) haurem de pensar a cercar el grup [-br- / -pr-], altrament no ens en sortirem.

4. Quan dels dos elements que es comparen, un és simple (una sola lletra) i l'altre és complex (dues o més lletres), mana l'ordre alfabètic de l'element simple, no el del complex.

Suposem que ens convenen parelles on allà un mot hi té -x- l'altre hi tingui el dígraf -tx-. Si atenem als criteris anteriors, buscaríem [-tx- / -x-] perquè dins l'alfabet la lletra t va abans que la lletra x. Doncs no. Buscarem [-x- / -tx-] perquè en aquest cas mana l'ordre alfabètic de l'element més simple.

5. ELS MONOSIL·LABS es tracten, en general, com a pertanyents al capítol 1, POSICIÓ INICIAL (dall / doll; ras / res / ris / ros / rus). Llevat, naturalment, que el fenomen paronímic estigui situat justament a la part final del monosíl·lab (col / coll).

6. L'adjectiu 'inicial' del capçal dels grups tant pot referir-se a lletra inicial com a síl·laba inicial. En cada cas concret queda palès si és una cosa o l'altra car van en subseccions diferents.

ORDENACIÓ DELS MOTS DINS DELS GRUPS

Dins cada grup els mots van ordenats alfabèticament, com en qualsevol diccionari.

REFINAMENT de CERCA

En funció d'allò que a hom li convingui trobar, caldrà també moure la ment, la imaginació i comparar grups els uns amb els altres a fi de treure més informació. Suposem que es busquen tres mots que ofereixin la variant [-b- / -p- / -v-] medial.

El diccionari ofereix el grup [-b- / -p-] medial i el grup [-b- / -v-] medial però no dóna directament el grup [-b- / -p- / -v-] que seria, en aquest cas, el qui donaria la resposta d'una manera directa.

Es tractarà, doncs, de comparar els dos grups existents i mirar si hi figura cap mot que, essent comú als dos grups, respongui a allò cercat. En aquest cas arribem al resultat albí / alpí / alví.

Nota

És important no perdre de vista que quan es tracta de cerques que tinguin a veure amb la part final dels mots, amb total independència que els mots hagin de ser parònims o no, sovint serà millor consultar el Diccionari Invers de la Llengua Catalana. Si hom vol comparar, per exemple, mots acabats en -oic (estoic) i mots acabats en -oig (estoig), siguin parònims o no, és clar que el Diccionari Invers li serà més útil que el de Parònims. D'altra banda, és també important no tancar-se ni encaparrar-se en una única manera d'enfocar les coses: sovint les coses tenen diverses facetes, poden veure's des de diferents punts de vista, tots vàlids.

Si hom no troba en el Diccionari un determinat tipus de paronímia més específic, haurà de cercar-ne un tipus més general que pot contenir parelles de les més específiques que hom cerca.

Suposem una persona interessada en parònims [em- / im-]. Busca a l'Index, capítol 1, i el grup [em- / im-] ... no hi apareix. Abans de concloure que el Diccionari no té resposta, ha de pensar que el Diccionari sí que ofereix el grup [e- / i-] i que pot ben ser que una o més d'una de les parelles d'aquest grup estigui formada per mots de tipus [em- / im-]. En aquest cas concret hi trobem dues parelles tipus [em- / im-].

UTILITAT DEL DICCIONARI. USUARIS

Cada usuari d'aquesta obra hi buscarà, com és natural, allò que tingui interès per a ell. Però en grans línies podem dir que les principals utilitats d'aquest Diccionari són aquestes:

1. Trobar bé d'exemples de parelles de mots parònims que responguin a uns determinats requisits o paràmetres. I així, si hom s'interessa per mots tipus [-s- / -ss-], el Diccionari n'hi ofereix 45 parelles.

2. L'obra serà útil tant als ensenyants de llengua catalana de tots els nivells com als alumnes o estudiants de català de qualsevol nivell, sigui en la mesura que ofereix més tipus de parelles parònimes que qualsevol dels manuals o programes informàtics existents, sigui perquè dins de cada tipus -grup- ofereix moltes parelles que no fan acte de presència en els esmentats manuals o programes.

3. El món de la Logopèdia hi trobarà també una bona eina de treball de cara a la preparació d'exercicis i amb vista a fer practicar als pacients moltes parelles, de molt diversa mena, que cal vetllar a pronunciar i/o escriure diferentment (casar / cassar; xeric / xerric). En aquest sentit, el Diccionari ofereix als i a les professionals logopedes un repertori molt ampli.

4. I, en general, el Diccionari donarà resposta a tota aquella pregunta que es pugui fer qualsevol persona, sobre si en català existeix tal o tal paronímia concreta. Per exemple, un pot preguntar-se si en català hi ha mots essencialment iguals però que tenen el matís diferencial consistent en el fet que allà on un hi té -c- l'altre hi tingui -cc-.

Si el Diccionari no ofereix cap grup que hi respongui serà un senyal indicador, per bé que no pas concloent, que el tipus de paronímia esmentat no existeix en català.